L’11 de setembre de 1714 es va acabar el setge de Barcelona, abolint les nostres institucions, furs... i començant la dominació espanyola amb la dinastia dels Borbons. La repressió contra els catalans va ser molt forta.
Avui, quasi 300 anys després, tenim els mateixos reis que els espanyols, el mateix govern, les mateixes lleis i hem de tindre com a oficial la seva llengua, però tot i això hem anat fent… també tenim la nostra llengua com a oficial, algunes lleis que són pròpies, certa autonomia en alguns estaments… Hem guanyat bastant…, encara que pel mig hem passat guerres, la dictadura… I quina mania sempre han tingut en no voler que parlem la llengua catalana i en que acatem les seves lleis, reis i demés.
Avui estem en democràcia, costa més fer segons que, però van fent camí, han de devaluar el català com sigui, també ens han de retallar ingressos des de Madrid. Abans ja ens retornaven pocs diners però ara encara volen que sigui menys.
Mentrestant, els catalans hem de treballar molt i hem de reivindicar que tenim una llengua, una cultura…
No prenem res de ningú, no volem apoderar-nos de la llengua de ningú, dels diners de ningú, de la història de ningú i ningú té dret legítim a fer això, per molt veïns que siguem.
Jo estimo el meu poble, m’agrada parlar paülsenc, m’agrada que me n’expliquin la història, m’encantava quan ho feia mon iaio o ma padrina a la vora del foc, també m’estimo el meu país i per tant m’agrada com sona la nostra llengua, el català; la combinació de les quatre barres; la manera de ser dels catalans, bastant diferent a la dels espanyols o francesos. No sóc castellana, és a dir no sóc espanyola. Com és que sempre hem d’estar defensant una cosa tan evident?
Lo trist és que ara venen eleccions i tant PP com PSOE juguen a veure qui matxaca més Catalunya per a tenir millors resultats electorals. Es veu que els espanyols ens tenen una espècie de mania, i això que amb els diners dels catalans en mantenim uns quants. Ja sé que no tots els espanyols pensen el mateix, no és la majoria, però.
Una altra cosa és que als catalans, com suposo que a tothom, ens agrada conèixer cultures diferents; parlar anglès, francès, castellà etc. relacionar-nos en tothom… però això és una tria de cadascú.
Fem una festa de la derrota de l’onze de setembre de 1714 i és perquè serveix per reflexionar, reivindicar i fer memòria de la resistència i fermesa que van demostrar els catalans davant el setge dels espanyols. És un tret d’identitat nostre, la fermesa.
Bona Diada!!!