D'il.lusió la gent no en té.
D'il.lusió la gent no en té i d'esperança, que és l'ultim que es perd, ja no en queda.
Ens estan fent creure que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i per això estem com estem i una mica cert és, però lo que és cert del tot és que ells, els de dalt, sí que han viscut per damunt sempre.
Els dels bancs se n'han anat cap a casa amb comptes de jubilació de mils i mils i mils d'euros, al.legaven que és que era capital privat; No, no, en absolut. Aquest capital, aquesta manera de deixar enriquir-se tant a uns pocs dels bancs l'estem patint ara. Els dels bancs, els espavilats, s'han anat aprofitant i els governs de torn ho han anat permetent.
Tampoc pot ser que Millets i companyia no tornin tots els diners que han robat, no pot ser. Els volen tancar a la presó? No cal., no els volem a la presó, volem que tornin el munt de milions que han robat. Si damunt, els haurem de mantenir a una presó amb totes les comoditats, perquè es veu que no poden estar a la mateixa presó que qui ha robat una gallina i realment no es mereixerien ni l'aigua. Han de tenir totes les comoditats. El pobre de la gallina, no, és clar...Volem que tornin els diners... Com volíem que el Roldan tornés els diners; el van tancar a una presó amb més privilegis que els que vivim lliurement però no ha tornat ni un duro.
No ens fa gràcia que el rei vagi a matar elefants amb tot el que això val i que ho pagui amb els diners que ell té però que venen de tota la gent que vivim en aquest país, ni que l'impresentable de l'Urdangarin s'aprofiti de la manera que ho ha fet i no passa res, no passa res. I segueix sent un representant nostre sigui del caire que sigui. És monarquia però és que si fos el gendre del president de la REPÚBLICA, tampoc ho hauríem d'aguantar.
Ara resulta que ens han donat el gran préstec i els d'Espanya ho han fet tan bé, Rajois, Montoros... però és que... aquest munt de diners són per a la banca. Hi ha molta gent que no pot arribar a fi de mes i no li donen res, però als banquers que tenen un munt (vergonyosa la xifra) de jubilació, a més, si ho fan malament, els hem d'indemnitzar en milions d'euros..A n'aquests els hem d'arreglar els forats que han fet amb la seva mala gestió, i les hem de donar diner públic i de préstec europeu i que l'haurem de tornar... a n'aquests els hem d'ajudar. Però que està passant? És la pitjor de totes les classes politiques que han existit (i aquí dins no hi entren les dictadures. No cal ni parlar de francos ni fenòmens tant despreciables)
No es pot acabar mai bé. Si es pot fer bullir l'olla, val, però quan no queda res per poder donar als fills... Als que estan dalt tant los és... tenen per a passar-ne dues de guerres i tres i quatre... la gent del carrer, la que viu gràcies al seu treball de cada dia és la que pateix i patirà.
Necessitem als polítics i que es governi en democràcia, no vull una dictadura, però cal un canvi de personal. Tant me fa uns que els altres que els de més enllà, quasi no diuen res d'important per tot lo que es deuen...Els d'ara fan tot lo que fan i els d'abans parlen ara, però abans què feien? La setmana passada va sortir una notícia de la que ni se n'ha parlat; un grup polític, crec que era izquierda unida, va presentar una moció per a que se'ls retallessin privilegis als expresidents; ho van votar tots en contra. I no demanaven que se'ls anulessin els privilegis, és a dir el dineral que cobren i despatxos i secretaris i xofers, etc. només demanaven que retallessin una mica, una paraula a la que la gent normal, treballadora, la majoria, vaja, la tenim apresa, pues no, ningú ho va aprovar, ni socialistes, ni ciu, ni pp....
Penso que quan un és "ex alguna cosa" no té dret a l'anterior, tant si ha estat alcalde, com president, com treballador d'una empresa, com miner, com diputat, com senador ...però aquí hi ha una quanta gent amb sous vitalicis perquè... Per què?????
El senyor que ara és president de Bankia era un alt càrrec del BBV i es va jubilar i li van donar un munt, un munt, molts euros. I ara és un dels caps de Bànkia, però aquell munt de diners que li van donar no els ha hagut de tornar..."és que era diner privat" Per vergonya, per poca vergonya, per.... això no es pot tolerar.
I aquest préstec europeu, rescat o el que sigui, a qui beneficiarà???? Als bancs. El gorvern espanyol havia de fer una inversió a bànkia de vint-i-pico mil milions d'euros amb uns diners que no tenia, per tant s'havia d'endeutar i ja sha endeutat, Europa, ha donat un préstec a Espanya de 100.000.000.000 d'euros, dels quals quasi una tercera part anirà a bànkia, les altres 3 parts ja ho anirem, una mica, sabent i els arguments per a natros seran que com ara estem més endeutats, aquests dineres els hem de tornar, és clar, no ens els donen, ens els fan tornar i amb interesos, per tant, per a que tots aquests, bankers, amb el vist-i-plau dels polítics, puguen continuar amb tot lo seu, a veure amb quines noves ens vindran a natros. Potser més retallades????
Jo estic d'acord en que se n'ha fet massa, en que els serveis els ha de pagar l'usuari. Penso que si un grup de gent, gran o petits o joves... volen fer una festa se l'han de pagar i si un vol tenir uns serveis se'ls ha de pagar, 100% ok. Però a escala, tot això és un cabàs en comparança de 10 camions o 100 camions amb un munt de tones cadascun i els camions són els banquers, són aquests urdangarins, caps de moltes coses....
I ja n'hi ha prou de que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, al fi i al cap si algú hi ha viscut, ho ha fet endeutant-se i tenint que tornar els diners als bancs... Qui no vol perdre cap privilegi són tots els banquers i tots el politics que governen perquè els recolzen. I si no es canvia tot aquest personal podem acabar molt malament... l'esperança, una mica, és el francès, pareix que que té una visió més positiva i d'un futur possible, perquè de futur ara no n'hi ha amb aquesta política de retallar, només retallar, per tant no gastar i per tant no invertir perquè la gent no té diners per gastar... i així el país mai pot anar a millor, ni sortir-se'n.
Júlia, tens tota la raó. Unes paraules molt certes.
ResponEliminaAquest matí, quan he anat a fer un cafè, el cambrer ballava la música que sonava per la ràdio, i quan algú li ha dit alguna cosa, ha contestat, " al menys que no ens prenguin la alegria" i és que sembla que fins i tot això ens ho voldríen RETALLAR